domingo, 12 de mayo de 2013

SEGONA PASCUA
La segona pascua o pentacosta es celebra 50 dies després del diumenge de resurecció i posa fi al temps pascual. És una festa que no tots els anys es celebra el mateix dia, sino que va canviant segons l'any i segons el calendari lunar. 
Aquesta celebració ve de una festa jueva; festejaven la festa de les set setmanes durant la qual es celebrava l'aparició de Déu a la montanya del Sinaí. 
Durant la segona pascua es celebra el descens de l'Esperit Sant i l'inici de les activitats de l'esglèsia. Per això tambè es coneix aquesta festa com le celebració de l'Esperit Sant. A la religió catòlica és la festa més important després de la Pascua i el Nadal. 

OUS DE PASCUA FETS PER MI



 

VIDA DE LES PRIMERES COMUNITATS CRISTIANES

Les primeres comunitats cristianes escoltaven l'ensenyament dels apòstols i vivien tots junts, compartint tot el que tenien, partint el pà i assistint a les pregàries. Les persones que formaven les comunitats cristianes pensaven i sentien el mateix, donaven el testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, tots s'estimaven entre ells i venien els seus béns per ajuda als més necessitats. 
Els apòstols feien senyas i preodigis; els hi portaven gent que estava malalta i tots recobraven la seva salut, després d'això els creients es reunien i el poble feien grans elogis. 

lunes, 22 de abril de 2013


RELACIÓ ENTRE CIÈNCIA I FÉ
Per començar ciència i fe són dos termes molt diferents, la ciència sempre busca la veritat, el coneixement i l'origen de les coses a partir de experiments i evidencies, en canvi la fe es basa en creure en un ser superior que te les respostes per a tot i és qui ho controla tot. Veien aixó es pot creure que aquests dos termes no tenen res en comú i que no són compatibles, però sempre que no es tenen les respostes per alguna cosa que ha passat es recurreix a pensar en que ha sigut la causa del que ha fet un ser superior. La majoría dels científics no creuen que la ciència i la fe puguin tindre alguna cosa en comú, però el 40% dels científics creuen en que existeix algun esser superior a nosaltres. 
Un exemple de científic que creu en un ser superior es Albert Einstein que va ser premi Nobel de física al 1921, una frase que ell va dir ho mostra molt bé el que pensava: «La ciencia sin religión es renga, La religión sin ciencia es ciega".

En conclusió, jo crec que sempre que la ciència no troba cap solució a algún acte surt a la llum que hi ha un ser superior, pero aixó no vol dir que hi hagin científics que creguin de veritat que hi ha algun ser superior, encara que no sigui per pensar que després de la mort hi ha alguna cosa més. Per tant, ciència i fe poden tenir una petita relació, de quan no troben la solució a un acte que a succeït amb anterioritat cauen a pensar que aixó que a passat a estat creat per un esser superior, perquè sino no té cap sentit. 


Si vols ampliar la informació ves a aquesta web o al rincón del vago.
Video de un home explicant la relació entre ciència i fe.

lunes, 8 de abril de 2013

SETMANA DE PASCUA
La pasqua marca el final de la Setmana Santa en la que es commemora la crucifixió i mort de Jesús. A la Setmana Santa li continua un període de 50 dies anomentat temps pasqual, que acaba en el diumenge de Pentacostes. Durant aquest temps les lectures de la misa són especials, i en comptes de rezar l'Angelus es reza l'oració de Regina Coeli, perquè es un temps especial d'alegria i felicitat ja que es celebra el Dia de l'ascenció de Jesús al cel en amb la presencia dels seus deixebles.
La pasqua es simbolitza amb un ou. 

Més informació


LA CAPVUITADA
La capvuitada es una festa que es celebra vuit dies després de una festa major i surten a ballar uns capgrossos que omplen els carrers d'alegria. 

Video de una capvuitada

sábado, 30 de marzo de 2013

SIMBOLOGIA A LA SETMANA SANTA CRISTIANA

1. DIUMENGE DE RAMS

El diumenge de rams es el dia en que comença oficialment la setmana santa. En aquest dia els nens i els majors van a l'església a beneir la palma o una branqueta de llorer, normalment les palmes les regalen els padrins als fillols. 


SIMBOLOGIA: Es commemora l'entrada de Jesús a Jerusalem per començar la passió i la seva mort en la creu. 



2. DARRER SOPAR
El darrer sopar el celebren a la nit del dijous sant pero als evangelis diuen que  va ser abans de pascua. Aquest sopar va ser l'últim que va fer Jesús amb els seus deixebles, i en aquest sopar va predir el que passaria incloent la traició de Judes i les tres negacions de Pere. 

SIMBOLOGIA: Aquest últim sopar simbolitza l'entrega del cos i sang de Jesús als seus deixebles.


3. DETENCIÓ DE JESÚS I PETÓ DE JUDES
Després del darrer sopar Jesús i els seus deixebles van anar a pregar a un hort de olivers, però van aparèixer sacerdots i ancians de Jerusalem que anaven a "detener" a Jesús, i quan Judas li va donar el petó van saber que era ell i el van atacar. Primer els deixebles es van resistir però van acabar fugint. 
Avui en la societat a la setmana santa es celebren processons i misses que recorden aquest fet.

SIMBOLOGIA: La traició de un deixeble pero que encara i així Jesús sabent-ho el perdona. 



4. JUDICI A JESÚS
Jesús va ser jutjat davant el Sanedrí, on es van presentar falsos testimonis que no coincidien, llavors no van ser acceptats i van preguntar-li directament a Jesús si era el Messies i ell va contestar: Sí, ho sóc. El gran sacerdot es va trencar els vestits perquè ho considerava com a blasfèmia. A l'endemà ho van protar davant de Pilatos, que desprès de interrogar-ho el va declarar innocent i va demanar a la multitud que triessin entre Jesús o Barrabás, un violador i lladre. La multitud va ser influida pels prínceps dels sacerdots i van decidir alliberar a Barrabás, comdenant a Jesús a morir a la creu, però abans havia de ser castigat cruelment. Pilatos es va rentar les mans per expressar la seva inocència davant la mort de Jesús perquè va ser el poble que va prendre la decisió. 



5. MENJAR TÍPIC DE DIVENDRES SANT
El menjar més típic de Divendres Sant a España és el potatge amb bacallá en forma de croquetes o bunyols i les "torrijas", que són pá amb ou. 
En aquest día no es pot menjar res de carn, només peix. 



6. PROCESSONS
A la setmana santa hi han moltíssimes processos per tota Espanya. En aquestes processons treuen una imatge o escultura de cristos, la verge o creus i la gent va al voltant passejant-la per la ciutat o poble. Aquestes processons van acompanyades de crofadies i pasos. 

SIMBOLOGIA: Alagar i recordar la imatge de Jesús i la seva passió. 



7. FLAGELACIÓ A JESÚS
La flagelació normalment  es feia a les persones que eren comdenades a decapitació, i els que eren castigats a la creu eren torturats durant el trajecte a la creu. Pero a Jesús primer el van castigar a la flagelació torturant-lo molt fins deixar-lo per terra i a més després castigant-lo a portar la creu i a ser crucifixat. 

SIMBOLOGIA: que encara que et torturin has de continuar fins al final. 



8. MISSA DE DIVENDRES SANT
En aquest dia es recorda la mort de Jesús, els sacerdots es vesteixen amb ornaments vermells com a símbol de la sang que va derramar Jesús, i no celebren una misa sinó la "Liturgia de la Passió del Senyor" i es guarda dejuni, no es pot menjar carn. La liturgia es celebra a les tres o una mica més tard, però sempre abans de les sis de la tarda. 

SIMBOLOGIA: recordar la mort de Jesús i el seu patiment. 

Video d'una misa
Més informació


9. MISSA DE PASCUA
Aquesta misa es celebra el diumenge de matinada, festejant que Jesús a resucitat de la creu i tots el sacerdots es posen vestimentes blanques com a símbol de alegria per la resurrecció del Senyor. 

SIMBOLOGIA: la resurrecció de Jesús simbolitza que deia la veritat de que és fill de l'esperit sant.  

Video de la misa de pascua del Papa
10. RENTAR ELS PEUS A LA GENT A LA MISA DE DIJOUS SANT
Aquest acte es celebra a la misa de dijous sant, el sacerdot ha de rentar els peus a dotze pobres i possar-lis la taula perquè menjin en senyal de que de humiltat.

SIMBOLOGIA: Aquest acte simbolitza a quan Jesús renta els peus al seus dotze deixebles i els hi prepara la taula.

Papa Francisco rentant els peus a dotze presoners 
Més informació

martes, 5 de marzo de 2013

CREU GAMADA


Es tracta de un monograma que es diu que es del s.V a.C i que l'utilitzaven els hindus perquè està dibuixat a una de les mans de la deessa Visnú. Aquest símbol al llarg de la història ha estat representat en conceptes molt diversos, entre aquest es troben la sort, el Bahman, la deessa hindú i el déu del sol que són els més representatius.



L'esvàstica també la van utilitzar els boy scouts com a medalla al merit, però al 1934 molts scouts van solicitar que es canvies l'insignia perquè semblaven del partit nazi. La força aerea Finlandesa també la va utilitzar com a distintiu nacional, però no tenia res a veure amb l'ús nazi i encara apareix en moltes medalles finlandesas però dissimulades visualment. Les forçes aeres de Letónia també van utilitzar una esvàstica que l'anomenaven Creu del tro o Creu del foc i era utilitzada per al moviment feixista. 


Principalment la creu gamada és un símbol conegut a Europa i Ásia, i el seu significa més antic i comú, és el que està relacionat amb el sol, la creu gamada representa la roda o disc solar en moviment. Axó últim es pot apreciar a la mateixa forma de la "creu" que els seus braços venen estesos en un àngule de 90º direcció a la dreta, que és la representació més comuna, o a la esquerda. 
Aquesta creu gamada o esvàstica com més es reconeix és per ser el símbol del nazisme, diuen que Hitler coneixia aquest símbol des de que era petit perquè el seu poble era de místics i bruixots,  encara que no es sap si es ben bé cert. El que sí es sap és que Hitler va utilitzar la esvàstica (pero amb els braços cap a l'esquerra) per al Partit Nacional-Socialista Obrer pel seu significat de poder i amb el temps passaria a ser el símbol de l'Alemanya Nazi. 
Ara la creu gamada té diferents significats segons al continent que estiguis, si estas a Europa normalment penses en l'esvàstica com una cosa negativa i feixista, però si estas a Ásia l'esvàstica continua sent un símbol de les coses bones, del camí de la pau i del positiu. 


                  Imatges creu gamada
                  Document word

lunes, 25 de febrero de 2013

LA VIDA OCULTA DE JESÚS
 
En els evangelis de Mateu i Lluc, als dos primers capítols explica la història de la vida oculta de Jesús. A aquests evangelis explica que l'àngel se li va aparèixer a María i li va dir que estava embarassada. Quan anava a tindré al nen es van anar cap a Betlem i allà a una establia entre animals el va tenir, primer van anar a visitar-lo els pastors, vuit dies després el circumciden i després van arriba uns savis d'orient que portaven tres regals; or, encens i mirra. Als quaranta dies de néixer el presenten al templa, després fuig a Egipte perquè Herodes mana matar a tot els nens i quan Herodes mor Jesús torna a Nazaret.



La vida oculta de Jesús es troba als llibres apòcrifs, que són uns evangelis que s'escriuen en el mateix període que els evangelis del nou testament però no es troben a la Bíblia.

  
A la seva vida oculta posa que Jesús als 5 anys comença a fer uns cursos bàsics de llegir i escriure a la sinagoga de Natzaret fins als 12 anys, a aquests anys Jesús es va perdre i la seva mare el va trobar al temple escoltant als mes savis i donant la seva opinió. Després de fer aquests cursos bàsics el nens que podien continuaven estudiant i els que no aprenien l'ofici del pare. Es diu que Jesús va aprendre l'ofici de fuster i que va treballar d'aixó. Tots el dissabtes anava a la sinagoga a predicar i quan va tenir els 30 anys va ser al primer lloc on va predicar. També es diu que Jesús es va casar amb Maria Magdalena però això no es sap ben bé. 











ENLLAÇOS: Vida oculta de Jesús
                        Vida oculta de Jesús (II)
                        Video de la vida oculta de Jesús